Recomanació cinematogràfica

Primer

Més info de la peli

Ella és Electra

This new female robot is working hard to stand up for Women's Rights in an undoubtedly male-dominated robot world.

Electra looks a little overwhelmed by her task, but stomps along purposefully, arms swaying in time to her steps.

Electra doesn't speak. She just walks around swinging her arms.

In her right hand is a lightning bolt. She stand 5" tall. Some think she is beautiful. Others think she is scary. We hope she makes a good companion for all the guys: Atomic Man, Neutron Man, and Proton Man. Just don't provoke her!


Més robots

Cages

Dave Mckean, l'autor

Unes paraules del gran Nabokov

¿Qué son los sueños? Una azarosa sucesión de escenas triviales o trágicas, estáticas o itinerantes, fantásticas o familiares, que nos muestran acontecimientos más o menos verosímiles, remendados con detalles grotescos, y que resucitan a los muertos para instalarlos en nuevos escenarios.

Ada o el ardor (1969). Vladimir Nabokov (Rússia, 1899-Suïssa, 1977)

L'alegria infinita de retrobar un amic... o regal tardà d'aniversari

Se’ns encenen les mans
perquè estem junts de nou.

Hem après a mirar
el fràgil cor del somni
i teixim amb els ulls
un ordit de tendreses.

Carles Duarte

La cirera s'acomiada amb paraules tan dolces com ella

Els calafats

No gaire lluny d’aquí
els calafats reconstrueixen
un pailebot antic.
El van enfonsar els mars
i les tempestes, i el temps
massa gelós d’aquesta carcassa noble
que enyorava ports llunyans.
Cada fustot podrit que ara arrenquen
duu claus i coralls d’aventures impossibles
i canta un sermó reposat, feliç, distant.
Fins que, de tant en tant, apareix gravat
a la fusta un nom o una inicial
d’algú que hi contemplà passar
les hores més amargues de la vida.
Algú que amb la navallava buscar el cor
de la nostàlgia del record.
Aquests bocins de fusta els deixen fent una pila
i jo n’ordeno les lletres
i escric un nom de dona
o un poema.

Francesc Parcerisas

Sentint Joy Division de nou

Twenty four hours

So this is permanence - love's shattered pride
What once was innocence, turned on its side
Grey cloud hangs over me - marks every move
Deep in the memory of what once was love

Oh how I realised how I wanted time
Put into perspective - tried so hard to find
Just for one moment I thought I'd found my way
Destiny unfolded - I watched it slip away

Excessive flashpoints - beyond all reach
Solitary demands for all I'd like to keep
Let's take a ride out - see what we can find
A valueless collection of hopes and past desires

I never realised the lengths I'd have to go
All the darkest corners of a sense I didn't know
Just for one moment I heard someone call
Looked beyond the day in hand - there's nothing there at all


Now that I've realised how it's all gone wrong
Got to find some therapy - this treatment takes too long
Deep in the heart of where sympathy held sway
Got to find my destiny before it gets too late

Joy Division