Tosar, genial un altre cop

Somnis de somnis

Un nou i exquisit muntatge de Pep Tosar sobre textos de Tabucchi, amb la col·laboració del jove dramaturg Albert Tola. Tosar utilitza els millors recursos escènics que ja s'havien demostrat fecunds i estimulants en l'esplèndid Esquena de ganivet (2003): música en directe, intèrprets que alhora són instrumentistes i cantants, i projeccions fílmiques sobre una pantalla translúcida que tanca l'escenari deixant veure el seu interior poblat de personatges. Al davant, Pere-Eugeni Font condueix l'espectacle a guisa de Freud que convida, des del més enllà, a explorar els somnis d'alguns grans poetes europeus de tots els temps. Una perxa giratòria plena de barrets donarà entrada a cada personatge, que es calça el capell que li correspon. Comença Cecco Angiolieri (c. 1260-1313), poeta goliàrdic que parodiava el Dant, exaltava la blasfèmia i se'n fotia del sant i del qui el vetlla. El recita en italià i amb vellutada veu Cecilia Ligorio, que a més l'introdueix tocant el violoncel i que canta el seu menyspreu pels pares i per déu. Segueix Leopardi (1798-1837), el delicat poeta romàntic que exalça la dona com un somni evanescent i un ideal inassolible, i que considera l'amor -i la mort- com l'única experiència capaç d'arrencar l'home del tedi. Per això busca com un llunàtic enamorat la noia selenita, la que d'ençà del seu traspàs habita la Lluna. També són convocats el futurista georgià Maiakovski (1893-1930), que Maria Lorea recita en rus mentre toca els teclats, i Fernando Pessoa (1888-1935), l'inventor d'una vintena d'heterònims i, amb ells, de totes les avantguardes portugueses amb una obra poètica rica, abstracta, de múltiples estímuls. En la presentació de les mínimes accions que els textos empenyen, és com si els que reciten s'inventessin la caracterització dels personatges que no complau als actors que els han d'incorporar. Una festa verbal en què la fantasia del fingidor condueix el públic fins al cor del somni.

Francesc Massip

Avui 19/04/2007