Cu-Cut!

Després d'uns dies difícils, recupero l'alegria i també l'esma de farcir aquest blog. I per reemprende l'hàbit, no se m'acut res millor que parlar-vos de l'últim regal que he rebut, un volum que recull tots els números corresponents al 1905 de la revista satírica Cu-Cut!

Aquell any, el 25 de novembre, els militars van assaltar i saquejar el setmanari satíric i el diari 'La Veu de Catalunya' en el que es coneix com "Els fets del Cu-Cut". El govern espanyol va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va impulsar la Llei de Jurisdiccions. Segons aquesta normativa, els delictes d'injúries a la pàtria serien jutjats per Tribunals Militars El motiu d'aquesta actuació? Un acudit que ridiculitzava els militars espanyols per les seves contínues derrotes. Amb l'aprovació de la llei, distintes tendències del catalanisme polític es van aplegar a «Solidaritat Catalana», una coalició que va obtenir importants victòries electorals.

Coincidint amb el centenari dels fets, l'editorial Dux publica el llibre 'La caricatura política i social a Catalunya 1865-2005', de Lluís Solà i Dachs. El llibre es va presentar a la llibreria Documenta de Barcelona, situada en el mateix edifici on tenia la redacció el setmanari ¡Cu-Cut!

Història de l'acudit

El 18 de novembre de 1905 se celebra al Frontó Comtal de Barcelona un sopar multitudinari que commemora el triomf de la Lliga Regionalista en les últimes eleccions. L’àpat es coneixerà com el «Banquet de la Victòria». El 23 de novembre, el setmanari catalanista i humorístic ¡Cu-Cut! parla del Banquet i publica un acudit de Joan G Junceda que ironitza sobre els militars i la paraula «victòria». La nit del 25 de novembre, desenes d’oficials de l’exèrcit assalten i saquegen els locals de ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, diari vinculat ideològicament a la Lliga.